Aida Pons Moreno, Tesi doctoral. Ignacio Pinazo i l’aquarel·la del seu temps a València  2015. Universitat de València (Estudi General).

Aquesta investigació se centra en la faceta aquarel·lística d’Ignacio Pinazo Camarlench i l’aquarel·la del temps. A partir d’una anàlisi específica de les obres a l’aigua de Pinazo, s’analitza l’aquarel·la localista sobre la base de les contribucions aquarel·lístiques de diferents artistes valencians. Pinazo va partir de les més acadèmiques produccions, fins a desenvolupar un considerable afany experimentador. Des dels seus inicis en el rentat, l’aiguada i l’aquarel·la, el procés d’aprenentatge del pintor valencià en aquests sistemes va ser imparable. Va començar la seua incursió a l’art de l’aquarel·la amb la pràctica d’aiguades i estudis resolts amb una o dues tintes de color, motivat pels models barrocs dels rentats d’Alonso Cano, Murillo o Pablo Pontons, i anys més tard pel vessant aquarel·lètic de Mariano Fortuny.

En principi, s’ha raonat l’evolució de Pinazo en les tècniques a l’aigua des que es va matricular a les classes nocturnes gratuïtes, de Dibuix del Natural i Colorit, impartides pel professor Fernández Olmos, (a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, ubicada, aleshores, al vell convent de les Carmelites). A continuació s’ha reflectit el pas per la classe nocturna d’aquarel·la, que a partir del novembre de 1874, va obrir l’Ateneu Científic i Literari. I després de comentar aquests períodes s’ha aprofundit en els anys de pensionat a Itàlia de l’artista (1876-1881), ja que és una etapa molt prolífica i reveladora pel que fa al corpus aquarel·lístic. Al quart apartat de la tesi s’aborda l’exemple valencià i l’aquarel·la localista. 
Aquesta important investigació sorgeix, entre altres treballs, del comissariat de l’exposició Pinazo i l’aquarel·la que Pons Moreno realitza el 2009 per a l’IVAM i és la base de l’exposició Primers referents de l’aquarel·la valenciana que Pons Moreno comissaria el 2017 a la Casa Museu Benlliure.

Accessible en

https://roderic.uv.es/items/32d20a5a-8979-41ae-b056-18c25d96432c/full

Willy Ramos (Guillermo Ramos Mestre), Tesi doctoral.Ignacio Pinazo Camarlench.Dibuixant. Les claus de la seua obra gràfica, 1993. Universitat Politècnica de València. Facultat de Belles Arts de Sant Carles.

La tesi estudia l’actitud vital i plàstica d’Ignacio Pinazo i els valors gràfics de la seua obra dibuixada, la majoria pràcticament inèdita en el moment de la investigació. Es tracta, per tant, de mostrar l’originalitat, la riquesa i, alhora, la vigència actual de la trajectòria d’un artista nascut i format en la limitació més rigorosa, i com és precisament l’aprofundiment en el seu món més personal el que permet escapar de qualsevol limitació. Per això se centren els arguments en l’exploració del seu extens corpus dibuixat, ubicant-lo en el conjunt de la seua obra i analitzant la utilització que fa l’artista dels elements gràfics: la línia, el grafisme, la taca, el moviment, la composició…

Consta la investigació dels capítols següents: I) Ignacio Pinazo Camarlench; II) Ignacio Pinazo, dibuixant; III) Components formals i tècnics; IV) Dibuix i creativitat; V) Anàlisi de dotze dibuixos significatius; Conclusions; Índex d’il·lustracions; Bibliografia i articles sobre Ignacio Pinazo; Bibliografia general i Annex, que reprodueix el discurs d’ingrés a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.

Les conclusions de la tesi permeten una visió notablement enriquida dels dibuixos, així com una afirmació, sòlidament fonamentada amb el seu exemple, de la vigència dels valors que conté la pràctica quotidiana del dibuix com a mitjà d’expressió i creació en si mateix.

Per a Ramos, «Ignacio Pinazo aconsegueix una de les cotes més altes de la pràctica del dibuix en la història de l’art valencià. La seua íntima actitud personal, de fidelitat indestructible a si mateix, es va convertir en el nucli que ens va permetre progressivament decantar la hipòtesi principal: els dibuixos d’Ignacio Pinazo constitueixen la saba que fertilitza dia a dia tota la seua creativitat en un esplèndid i rotund exemple d’harmonia entre vida, dibuix i art, entre l’aprofundiment en l’ideal».

Accessible a la Universitat Politècnica de València i a la biblioteca de la Casa Museu Pinazo

María Eugenia Ibáñez Guardiola, Memòria de llicenciatura. Vida y obra del escultor Ignacio Pinazo Martínez (1883-1970), 1980. Universitat de Múrcia. Departament d´Història de l´Art.   

És la primera investigació acadèmica realitzada sobre la vida i l’obra de l’escultor, a qui s’acosta l’autora des de la relació familiar dels seus avantpassats. Les fonts són la investigació i consulta de part de la documentació conservada a la Casa Museo Pinazo, així com diverses entrevistes amb la família de l’artista. Consta de dos volums, el primer conté la part escrita i el segon incorpora fotografies de les obres. Els capítols desenvolupats després de la introducció són: La dinastia dels Pinazo; Biografia de l’escultor Ignacio Pinazo Martínez; Escultura civil en què se seleccionen i estudien 25 obres i 9 làpides; Escultura religiosa que inclou i analitza 11 obres; Anàlisi de la seua obra; Pensament artístic de l’escultor Ignacio Pinazo Martínez; Conclusió; Catàleg que inclou la sèrie A amb 108 obres, la sèrie B amb 19 esbossos, estudis i projectes, la sèrie C amb deu dibuixos i la sèrie D amb tres pintures, una aquarel·la i dos olis; Apèndixs i Bibliografia.

És precisament en la tasca de catalogació i sistematització on hi ha les principals aportacions del treball d’Ibañez Guardiola que, posteriorment, ha publicat diversos articles sobre la imatgeria de Pinazo Martínez.

Accessible a la Universitat de Múrcia i a la biblioteca de la Casa Museu Pinazo

María Paloma Herrero Antón, Tesi de llicenciatura. Ignacio Pinazo Camarlench (1849-1916). Su vida y su obra. Curs 1959-60. Universitat de Las Palmas de Gran Canaria.

Investigació realitzada a partir de les converses i cartes creuades entre l’escultor Ignacio Pinazo Martínez i l’autora, que es recolza, de manera molt significativa, en la publicació de González Martí de 1920 sobre Pinazo.

Consta la investigació dels capítols següents: I) Ignacio Pinazo precursor de l’impressionisme espanyol. Revaloració de la seva obra; II) La vida de lartista; III) L’obra del pintor, que compta amb nou epígrafs: Quadres d’història, nus, retrats, temes infantils, pintura decorativa, paisatges i marines, pintura religiosa, sobtes i estudis i dibuixos. Hi ha finalment un annex bibliogràfic.

Herrero Antón aposta per reivindicar Pinazo «…com el primer impressionista espanyol en gran part de la seva producció, que és de factura solta i on s’ha captat amb gran mestratge la sensació espacial i en què s’ha plasmat la gran conquesta pictòrica del tercer quart del segle XIX: ‘l’aire il·luminat’.»

Accessible a la Universitat de Las Palmas de Gran Canària i a la biblioteca de la Casa Museu Pinazo.