Ignacio Pinazo Martínez
València, 30 d’abril de 1883 – Godella, 10 d’octubre de 1970
Model preferit de la pintura infantil del seu pare, va vincular la seua carrera artística i curatorial al reconeixement de la figura paterna.
Els seus inicis a l’escultura són apuntats pel seu pare que l’envia a l’estudi de Benlliure a Madrid per completar la formació. Després de guanyar la pensió de la Diputació de València torna a viatjar a Madrid, Roma i París, al Museu del Louvre del qual reprodueix per al Museu de Reproduccions Artístiques el bust iber de la Dama d’Elx. Després d’uns anys dedicats professionalment al bel canto, torna a l’escultura i obté una segona medalla a l’Exposició Nacional del 1915. Adquireix la condició de professor de dibuix i residirà a Albacete des del 1917 fins al 1935, sense renunciar als seus estudis professionals a Godella i a Madrid. A les tres ciutats es vincularà intensament amb els mitjans artístics i culturals. Reconegut com a retratista, realitza monuments urbans i imatgeria religiosa. La seua estètica es vincula successivament a posicions regionalistes, déco, per acabar destil·lant intenses referències classicistes.
